dilluns, 3 de desembre de 2012

Connectar-me a la vida

Dijous a la nit va morir la meua iaia Pepa, la Penya, als 86 anys.

Ma iaia era una persona especial, els que la coneixieu ja ho sabeu. 

Obsessiva, nerviosa, poc correcta, directa. Sí, parlo d'ella i no de mi perquè diria que jo també sóc Peña.

Crec que la meva àvia ha mort de gran, i pensant amb mi, li agraeixo que ho hagi fet en aquest moment de la meva vida.

Aquest estiu us podeu fer a la idea de les vegades que he pensat en la mort i sentir la de la meva àvia m'ha fet REpensar-la.

La mort de la meva àvia m'ha servit per connectar-me a la vida.

L'últim dia que vaig parlar amb ella va ser per telèfon. Estava al llit. Em va dir que anava fent,  i em va preguntar com em trobava jo."Estic bé iaia, em trobo bé!".

Ella va dir que jo havia d'estar bé i que si jo estava bé ella ella ja podia morir-se. 

Ma iaia mai deia les coses per quedar bé, i potser ja intuïa que el seu temps s'acabava. 

No crec que tingués por a la mort.

Va ser la nostra última conversa. Quan vaig tornar a veure-la ja quasi no obria els ulls, no em va mirar, no em va dir res, ni a mi ni a Elena. 

Cada día es va anar possant pitjor, es moria i jo ja m'havia començat a despedir d'ella. 

La seva mort m'ha servit per recordar que jo també moriré de velleta, cuidada i estimada com ella.

La seva mare va viure fins als 96 anys i l'altra iaia que em queda, Maria, en té 92. 

No em digueu que no és una estadística excel·lent!

Iaia, aquest nadal haurem de fer nosaltres les borraines, i a setmana santa les mones. Seguirem la teva recepta i quedaran bones com sempre!

Gràcies per tot iaia però em quedo amb la teva alegría quan estaves amb la meva filla, la teva besnéta.

Ma iaia Pepa la Penya amb Elena

10 comentaris:

  1. En pau descansi la teva iaia. La vida és estranya, però curta o llarga, es tracta de viure-la així, plena de vida, i directa, com una bona Peña!

    ànims, Marta, que amb tota la vida que et corre per la sang, un dia d'aquests petaràs la màquina!!!!!!
    petons

    ResponElimina
  2. Que maco guapa!!!
    Ho sento moltíssim! M'encanta com es va acomiadar de tu... Si tu estàs bé, jo ja em puc morir... Pell de gallina!!
    Un petonet bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig poder escriure res al teu escrit de la teva àvia... tu també tens una bona estadística eh?

      Elimina
  3. Marta, tu abuela y tu sois muy grandes! A conectarse a la vida;). Un besazo!

    ResponElimina
  4. Ostres Marta, entrar a la teva web és com pujar a una muntanya russa: ara riem, ara plorem. Em sap greu lo de la teva àvia. Però m'agrada seguir veient-te forta.
    Vinga, afanyat que t'estem esperant!! Una abraçada. Sílvia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, imagina't que divertida que estic!!! sort que hi ha dies "estables". I sí, tornaré aviat, cada dia ho veig més clar!

      Elimina
  5. Sense paraules Marta!! Sento lo de la iaia...
    Segur que es va morir tranquila de saber que estàs be!! Seguríssim!!
    I com diu la teva amiga Silvia, tu no tens un blog, tu tens una muntanya russa...bufff!!! grande Mascarell!!

    ResponElimina
  6. Ramon, es la meua "jefa"!!! i en aquests temps que corren li agraeixo que em doni pressa i m'esperi!

    ResponElimina
  7. Una abraçada ben forta!! m'ha emocionat el que dius de la teva avia, sento la perdua , pero m'encanta aquest reconnectar-te a la vida!!!

    Endavant, Marta, com diu Silvia, t'esperem i et necessitem !
    molt bon nadal !! Xus

    ResponElimina