dijous, 20 de desembre de 2012

Acupuntura


Després de la primera sessió de quimio vaig decidir demanar hora amb la Dra.Wen, l'acupuntora de l'hospital on em tracten. 

Si espereu trobar informació aquí sobre els beneficis de l'acupuntura durant el tractament, ho sento, no en tinc ni idea.

Molta gent em parlava de l'homeopatia però jo no tenia ganes de més visites i més fàrmacs.

Crec que se'm va traspassar la idea de que havia de fer alguna cosa més, per trobar-me millor, per disminuïr els possibles efectes secundaris de la medicació, per sentir que jo també hi possava alguna cosa.

 Em vaig decantar per l'acupuntura, va ser l'opció amb la que pensava que em sentiria més còmoda i que m'era més còmoda la veritat.

I la primera visita va ser d'allò més incòmoda.

Va ser un entrevista exploratòria, un interrogatori diria jo!

Us deixo alguns moments d'aquella visita que recordaré tota la vida, va ser llaaaaarga, dura, divertida, estranya, tot un "quadro". Explicada per mi té més gràcia, m'invento un accent que Wen no té, i fa riure, però el relat és real, tal i com va ser.

Va començar així la cosa...

W: Marta, un cáncer de mama tan joven, con 34 años... ¿Como es que has tenido cáncer?
M: ¿Como? Yo que sé..
W: Pues tu sabrás, pero algo no va bien.

I va començar a preguntar-me per la meva vida de parella, familiar, de feina, com vivia i sentia jo les coses, i es va possar les botes a costelles meues.

M: Siempre he sido un poco hipocondríaca, me escucho mucho el cuerpo, la cabeza menos...
W: Tu lo que eres es idiota ¿Debes estar contenta no? Tanto buscar y has encontrado un cáncer, te has lucido!
(era potser la tercera vegada que em deia "idiota"!)
M: Sí, yo soy una paciente idiota pero usted una doctora chunga.
W: Sí vale, de acuerdo pero ¿Qué vas hacer?
M: Quimio....
W: Quimio?? 
M: Sí...  y radio...
W: Eso lo hacen los médicos! ¿Tu piensas cambiar algo? Te has salvado de un cáncer que te podría haber matado. O dejas de buscar o busca otro pero mas grave, que te mate, tu decides.

Vinga Wen, no et tallis!

M: Bueno.... no sé... (ara que se suposa què he dir?) preocuparme más de mi...
W: Es que eres idiota, preocuparte ¡no! OCUparte idiota! Además, si te has encontrado bien quiere decir que te encontrarás bien.
M: Vale si tu lo dices...

Jo plorava i ella em deia: "Cambia de pañuelo, hay más, no ves como esta este, me pegarás tus virus..."
M: Vale, joder que chunga eres...

Li vaig preguntar que em faria, on possaria les agulles, quantes sessions, tot vaja.

Sabeu que em va dir? Doncs que no m'explicaria res, que jo volia saber massa, que callés i la deixés fer i que ja veuriem, "eres un poco rarilla".

Wen, qui és la rareta?????

Vam passar a a un altre despatx i va començar amb les agulles; al cap, darrera les orelles, entre les celles, al mig dels pits, a les mans i canells, a la panxa, als genolls, a les cames i peus.

De sobte em mira les cicatrius i em pregunta si em fa mal, i li dic que sí, i la veig com apunta!

M: No Wen, me da cosa!!! Ni se te ocurra!
W: Cállate, la doctora soy yo. Ahora te dejo aquí y vuelvo en media hora, duerme.
M: Después del rapapolvo que me has dado quieres que duerma?????
W: Haz lo que quieras...

Als 5 minuts torna amb l'iphone a la mà.

W: ¿Bien?
M: ¿Ya está? Me ha pasado muy rápido.
W: Mejor.

Vols dir que no m'ha tangat la tia esta? Vaig mirar el rellotge i no, feia una mitja hora que estava allí pensant amb tot allò que m'havia fet pensar aquella dona.

Em va dir que estava molt guapa sense cabell, bé Wen bé!

Ara vaig a la seva consulta privada. L'ambient no hospitalari és més agradable (un pis a Gràcia, encens, música suau, flors,...)

Arribo, m'assec al darrera d'aquella taula de fusta, gran, espaiosa, que separara però és solida i acollidora, em  pregunta com he estat, riu de mi, insisteix amb la importància de que mengi bé ( "si no comes estás muerta", que  vagi bé al wc ( "si no cagas estás muerta", no, aquesta me l'he inventat!), em mira el pols, me'n solta alguna de les seves i passem a la sala.

Em possa les agulles, em tapa amb la manta de cadàver que dic jo (manta tèrmica, un gran inevnt que funciona), em possa una lampareta de color vermell als peus i em deixa una estona.

No em puc moure, si ha agafat un nervi i et bellugues, UAU!! fa mal! "¡pues no te muevas!"

Parlem de la malaltia (poc, no em deixa...), del temps, de com m'ajuda el tractament, li vaig treint informació de què em fa vaja! 

El meu oncòleg diu que els seus pacients porten millor la quimioteràpia amb acupuntura. 

Si voleu veure que diu Wen sobre l'acupuntura aquest és el folletó que hi ha a l'hospital.
http://www.iob-oncologia.com/files/ACUPUNTURA_INFO.pdf

No us puc dir en què m'ajuda la acupuntura però jo m'he trobat força bé, les defenses sempre han estat bé, no he estat cansada. N'estic contenta, sobretot d'haver-la trobat a ella.

M'ha dit que algun dels efectes secundaris del taxol l'acupuntura no m'ajudarà però "te aguantas".

Wen és, llesta, directa, dura i em consta que no agrada a tothom.

És sensible, amorosa, empàtica, així la sento jo.

Sempre he pensat que sóc una tia amb sort i em trobo amb gent bona, o potser és que dios los cria y ellos tienen suerte y se juntan!

Amb els meus (família, amics, oncolocas), l'acupuntura, la psicoteràpia, el taller creatiu, i ara també amb la màquina de cosir! pica menys! i això vol dir que ja cura!

Em cura l'ànima, al cos se'l "carrega" la quimio!

Com va dir la Clara Valera el diumenge a la Marató de TV3 (la primera noia que va sortir, a qui tinc el gust de conèixer), els metges fan una part però n'hi ha una altra que és responsabilitat nostra.

Em queden 10 sessions setmanals de taxol i després d'uns dies de poc ànim, plorera, dolors musculars... avui he tingut una bona tarda a l'hospital, ja l'explicaré un altre dia!

3 comentaris:

  1. Uauu, Marta, m'agrada la Wen!!! Amb el teu permís li ensenyaré a una persona que estaria bé que anés a fer una visita. Si necessito més dades ja te les demano ;)
    Me n'alegro que et vagin bé les seves visites, es veu que es una dona que té molta energia i les coses clares. No estic tan segura si jo hagués passat de la primera visita, així que OLE per tu també!!!

    ResponElimina
  2. Hola! Diria que ara ja sé qui és aquesta Currita, sobretot al llegir el teu blog, la foto m'ha despistat! Gràcies pels ànims que m'envies guapa i cuida't molt!

    ResponElimina
  3. Siii, Marta, sóc fan teva ;)
    La foto és de quan era jove... jijiji

    ResponElimina