divendres, 23 de novembre de 2012

Fi quimio AC

Dimarts va arribar el dia de la meva última sessió de quimio d'aquestes primeres, de les vermelles, de les més temudes!

Però com sempre em passa, els canvis m'angoixen...
Com sempre, vaig arribar a la consulta, acompanyada per Rubén i amb la meva llibreta roja de preguntes. 

El doctor em pegunta com estic, li dic els símptomes que he tingut, ell em diu que ara esperi el mateix, ni més ni menys, em diu que la analítica ha sortit bé, i espera amb un somriure que jo tregui la llibreteta amb les meves consultes, centrades especialment amb amb la propera medicació (em va explicar una mica els efectes però em va dir que solen ser més tolerables que amb aquesta que ja he acabat) i sobretot, les meves celles.

I es que perdre el cabell jo ho he portat bé però quedar-me sense celles em fa cosa, una cara sense celles no és la mateixa.

La meva oncoamiga Rebe (rebeca-lifeinpink.blogspot.com) ja m'ha preparat un llapis per pintar-les i m'ensenyarà la manera de veure'm millor. El doctor em va dir que podria ser que les conservés però no vull fer-me il·lusions i prefereixo estar preparada!

Tenia por d'acabar aquesta primera tanda (sí, arribes a pensar, vols dir que no hauriem de fer una sessioneta més????), por de que no em poguessin fer aquesta quarta per les defenses, em vaig fer un embolic i no sabia ben bé que em passava, però allí estava i ja que l'analítica estava bé, doncs endolladeta a la maquineta de la vida!

A l'hospital on hem tracten l'espai és molt agradable, molt discret i a l'hospital de dia, on fas el tractament, no sols veure a ningú, cadascú està al seu box i només s'escolten les màquines pitar i una mica les converses, i no m'agrada sentir tantes dones joves endollades a la maquineta...

Però un cop estàs allí has de passar-ho de la millor manera possible, si no, es pot convertir en una tarda horrorosa, i la meva no havia de ser-ho!
       
L'humor que no falti! 

Les revistes són una pena... de cotxes i motos o la Telva i jo que voleu que us digui, "La Pronto" em distreu més, hi ha menys ties bones, més lletra i més coses d'anar per casa, o no?
Doncs ja em veieu, diria que sou molts els que em seguiu per aquí o pel face i a veure si us animeu a comentar al blog, que així té més vidilla, i això de la vidilla em va com anell al dit!

També sabeu molts dels que em llegiu que al nostre poble, com a molts altres, hi ha algú que us necessita. Jo ja no puc ser donant, de res.

Quan hi pensava sempre era en el moment que jo moriria, i no, moltes persones poden continuar vivint gràces a la donació de la nostra medul·la o de la sang del cordó umbilical en el moment del part.

Mireu aquest enllaç, reflexioneu i decidiu! Que es pot sentir al saber que tu has salvat una vida? Deu ser un regal tant gran! sentir que la perds és una gran merda!
 
http://www.fcarreras.org/es/la-donación-de-médula-ósea_1964

I no deixeu de passar-vos per http://www.pelonespeleones.com/ , que avui ha rebut un premi molt important, per una feina feta increible!!!!! moltes felicitats!!!!!!



Així que amb tot això em despedeixo de la primera tanda de quimio, ara vindran les setmanals, el dia 11 de desembre.

Espero que m'envieu tota l'energia positiva que pugueu!

Gràcies per seguir-me, això es fa llarg i pesat (avui he recollit el meu comunicat de baixa núm 19) però és el camí a seguir i de moment tiro pel dret, vaig ben equipada, guiada i acompanyada!! què més puc demanar?

Sí, la carta als reis també la faré, una cosa no treu l'altra! 

12 comentaris:

  1. hola, buenas.. jo et comentaria que si tens rao las revistas no t'ajudan molt pero sempre estan els comics que et pots emportar com calvin and hobbes * entodas partes hay tesoros mis prefes*
    * mafalda* y ahora no se me ocurren mas... son entretenidos y chistosos. Todo crece y se regenera. partiendo de la base de la metafisica de que no somos cuerpo somos energia y no sintiendote muy identificada con tu cuerpo* si lo se parece una burrada* pero esto es asi.. he investigado por videos y por personas que entienden de estos temas y chicos.. relamente somos energia pura y dura nada mas, cuando ya no estemos aqui lo sabremos a ciencia cierta. Pero mientras estamos y vamos a estar mcuho tiempo..lo mejor sera ir empenzando a concienciarnos de este hecho. Apartir de ahi es mas facil entender terapias como el reiki, la curacion de un cancer de una se;ora en china en un hospital sin medicamentos.. si habeis oido bien,el video esta en internet y lo explica con sumo detalle greg braden investigador en temas de metafisica, energias, chamanismo entre otros.

    todos estos videos los he colgado en fecabook mientras te escribia, no dejes de verlos por favor te va a yudar mucho si crees en ello recuerda que creer es poder.. si alguien quiere ver los videos de metafisica que he puesto en facebook mi nombre es ANA MARIN y sale enseguida. O marta me tiene en sus contactos. Animo amiga!! tu puedes con esto yo con mucho mas ayer en un program de la tele que se llma cambiando al mundo que lo presenta un decaido bertin osborne, una se;ora que paso dos procesos de cancer reiterante decia, que somos mas fuertes de lo que nos creemos y tenemos mucha capacidad de aguante y de superacion y es asi como yo te veo adelante valiente!!! un abrazo grande grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anita, muchas gracias por tus animos! ya veo que tu no paras, y eso me gusta. Un beso muuuy grande!!!

      Elimina
  2. Molta força Marta, nosaltres podem amb tot i més!!!

    ResponElimina
  3. Enhorabuena Marta!!!! A por la siguiente tanda!!!! Jajaja, me parto con tus quimiogafas!!!! Veo que igual que yo estas fatal la cabeza, jajajajjaja, haces muy bien!!! Lo que hacen las revistas aburridas!!!! Un besazo!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tu y yo de la teta bien pero de la cabeza fatal!

      Elimina
  4. Marta! Tothom t'ho diu, i jo m'hi afegeixo, ja està la primera tanda, i ja queda menys perquè Eleneta faci 2 anys :)

    No sé com t'ho fas per treure la genialitat d'allà on sigui. Ja t'ho vaig dir que ets una persona molt especial, no sé... diferent? Ja, tots som diferents, però la gent que et coneix m'entendrà. Ho estàs fent molt bé, no defalleixis ni un moment, segueix lluitant com fins ara perquè si voler és poder, nena, tu pots amb tot!

    T'ESTIMO! GUAPA! MONSTRUGA! FENÒMENA!

    ResponElimina
  5. I tant que hi ha moments que defalleixo però passen, com els dies, i els mesos i ja estem a Nadal i a l'agost pensava... uf... Mira que et dic que fins i tot tinc ganes de fer l'amic invisible! deu ser la quimio, que em deixa tonta. Monstrugues totes, us estimo i m'ajudeu molt!

    ResponElimina
  6. Hola Marta, a aquestes alçades ja deus haver vist que el taxol es porta molt més be oi? jo vaig acabar amb el taxol al juliol i la veritat es que ho vaig portar molt be.
    Ah¡ a mi les celles em van aguantar, molt finetes això si, fins a la ultima sessió de taxol, i deseguida van començar a sortir, la idea de pintarte-les es bona, ajuda molt a veure't amb més bona cara.
    Molts ànims

    Maribel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maribel, veig que ets del club... gràcies pels ànims per les celles, crec que sí que m'aguantaran i pintades es veuen molt millor! la primera de taxol amb nervis i pors però ara que ja ha passat la segona de moment bé, ja en tinc dues més de fetes! O sigui que tu ja has acabat el tractament no?

      Elimina
    2. Si noia si, soc del club jeje. Doncs si ja vaig acabar el tractament i ara encara em falta una operació de reconstrucció (xapa i pintura) per acabar d'estar wapa, però per la resta ja esta. Amb tractament de tamoxifè durant 5 anys, pero buenoooo.
      A mi el taxol me'l feien setmanal es a dir cada setmana, durant 12 setmanes, a tu no?
      Et dono el meu correu ok? si vols demanar-me qualsevol cosa o simplement parlar... maribelperez2@msn.com

      Un petó molt gran

      Elimina
    3. Hola Maribel, m'alegro que ja estiguis més amb el tema de xapa i pintura! què bona! sí, faig taxol setmanal i tot i dolor muscular i de cames físicament bé però això d'anar cada setmana no ho porto massa bé... estic més sensible i menys animada a dies... però mira, ja en porto dos i demà la tercera! ens parlem per mail!

      Elimina
  7. Marta, veig que ja estàs a la segona fase. Que bé que tot vagi tirant cap endavant i, encara que sigui una miqueta tard, t'envio tota la meva energia positiva :)

    ResponElimina