diumenge, 28 d’octubre de 2012

La nostra cursa

Per variar hem arribat tard, no sabíem entrar i hem estat de les últimes en passar per sota l'arc.

Mai abans havia participat a cap cursa i si el càncer no hagués arribat a la meva vida tampoc ho hauria fet enguany.

El càncer et porta també coses bones, i una d'elles és la confirmació que hi ha gent que t'estima, que pensa amb tu, que vol que aquesta cursa la portis de la milor manera possible. 

Avui ha estat així!

Sé que hi ha altres dones que també haurien estat, per mi, per què sóc jo i per què quan t'aprecies o estimes a una persona en els pitjors moments també "t'arromangues".

Abans de tenir el "tumoret" ja hi eren aquestes persones. 

Però mira, arriba el cabrón i resulta que gent amb la que havies compartit moments de la teva vida i amb les que ja no hi tens contacte et truquen, t'envien un missatge al facebook, s'interessen per tu, et donen ànims,... i just en aquell moment apareixen records agradables de moments viscuts, i no pots deixar de pensar que serà veritat, que d'aquesta experiència segur que en trec més de bo que de dolent.

Avui físicament m'han acompanyat les meves amigues de la colla (i els seus marits), les que us vaig presentar a l'entrada anterior. Roser no ha pogut venir, dimecres va néixer la seva fila Berta, Susana tenia un compromís familiar força important i Marieta viu a Panamà.

Maria és amiga meva de tota la vida, de les que són com de la família. I ella havia d'estar, i a Panamà avui també han fet la cursa de la dona, i allí estava ella a les 7 del matí, amb la seva filleta Uxía, el mateix dia que fa 34 anys! felicitats de nou guapa! no és emocionant? Mireu-les!
Uxía i Maria
Però és que de les de sempre sempre també hi han estat. Quan m'ho van dir em va sorprendre molt i vaig pensar que quasi mai ens veiem ni parlem... Què tonta! fa només uns anys que no tenim contacte, he passat la meva infància amb elles! I han fet 200 quilòmetres amb tren per estar amb mi!

Noelia n'és la culpable, la primera en trucar després de l'operació, ella pensava que era un "bultet bo".
I Verònica va dir que ella també venia. Son bessones, van néixer tres dies  després que jo, ens van batejar el mateix dia, les nostres cases estan una al davant de l'altra (les dels nostres pares), hem anat sempre juntes a l'escola, ja m'enteneu. Recordo que em feien mirar sempre els dibuixos de la televisió, els Mosqueperros i jo només volia jugar al carrer. Són tant diferents una de l'altra però igual de bones persones. Camins diferents però sempre hem sabut les unes de les altres a través de les nostres mares.

Núria Navarro també ha vingut. Quasi veïna, ens portem un dia, i amb qui vaig compartir a més el meu primer any al "seminari", quin any! va ser molt intens! gràcies al facebook i a que el seu nen i la meva nena es porten un mes hem tingut algun contacte. Quan Noelia em va dir que t'havies apuntat vaig flipar, gràcies! Per cert, ens van batejar el mateix dia també? 

Sé que la meva cosina Cristina també volia venir però no ha pogut. Gràcies guapa! Tinc un record,  menjar arròs bullit a casa de la seva àvia, ma tia Ángeles.
Jo i Elena, Marta M, Vero, Maria G, Núria N, Núria B i la seva filla Laura i Noelia
I les d'ara també han estat. La Vane ha vingut! Les dues hem tingut un canvi important a les nostres vides, el seu per a bé! T'ho mereixies nena! És curiós que fins avui i des de que la vaig trucar el mateix dia del diagnòstic no ens haviem vist. Ens hem abraçat, hem plorat una miqueta (és una plorona de campionat) i cap a la cursa! Som companyes de feina però de de gener de 2011 que no treballem juntes,  curiós eh?
Vane
La foto la feia jo i per això se'm veu aquesta papada, estic igual de gordi que abans però jo de papada no n'he tingut mai!

El missatge de la meva mare aquest matí: "Bon dia caminadores, el meu cor està amb vosaltres. Besets i gràcies a totes!

Però sóc jo qui ha de donar les gràcies i per fer-ho mireu quina camiseta més especial m'he possat!
Ainara, Rebe, Sandra,.... són algunes de les noies que he conegut pels dels seus blogs, i una companya de feina que crec que la setmana vinent ja comença a treballar. Totes han "assaborit" la quimio, la radio, la por, el dolor, i totes fan una bona cara!

A l'esquerra estan les meves amigues, de les que us parlava, juntes i protegides de la malaltia.

I si ho veieu hi ha un nom, envoltat de color roig, Pepa. 

Pepa era la meva tia-àvia, que no va poder superar un càncer de mama. El meu primer contacte amb la malaltia, la raó per la qual jo ja tenia la por a la cos i anava a les revisions des de feia anys....

Núria diu que fa molts anys jo vaig dir que tindria un càncer de mama i que per això sempre aniria a les revisions. Suposo que era quan la meva tieta tenia la malaltia. Gràcies a ella el meu pronòstic és més favorable que el d'ella! Gràcies tia, tu sempre ens vas cuidar molt de petits, i sembla que de gran també ho has fet.

He fet tota la cursa amb Elena a l'esquena, em feia por no poder aguantar i he agafat el cotxet, però tot just sortir he dit, què collons! si em faig mal li donaré la culpa a l'oncòleg, ell em va donar permís!!! se m'ha fet curt i tot!

I m'he trobat a dues persones molt especials, Mónica i Maria, a les que vaig conèixer a través del meu interès en els portanadons quan va néixer Elena. Cada dia ens trobem al facebook i elles i moltes altres són la meva tribu, amb qui més he compartit la criança de la meva filla. Sou molt especials, ja ho sabeu!
Mónica i Jan, María i Hugo
Gràcies a tots els que esteu amb mi sigui de la manera que sigui!!!! 

Rubén no ha pogut estar, però la samarreta tèrmica que m'ha deixa't m'ha fet tenir-lo molt present! Quin fred feia avui! I jo tenia tota la "caldoreta" que necessitava, la vostra. César, Sebas i Álex, la cerveseta bé?

Alertaaaaa, afegeixo un dia després:

Com pot ser que m'hagi deixat a ma tia Tere? és la quimio.... 

Ufff, que no sabeu com se les gasta! em faràs els mocadorets igual no? Ella també va tenir la seva "festa" molt abans dels 30 anys i ara als 50 l'haurieu de veure, té uns collons! Per això va superar el seu contra tot pronòstic, amb quimio experimental, a 200 quilòmetres de casa seva, quan la oncología no era com ara.

Un dia em va dir que a ella durant la quimio li anava molt be el té amb gingebre i jo vaig pensar, "el gingebre fa més de 25 existia a les Terres de l'Ebre? jo fa dos dies que l'he descobert... i es que estic segura que per "culpa" d'ella es va possar de moda. És que ella i moda van sempre de la mà!!! 

Buscava pel facebook un "posado robado" però no l'he trobat!

14 comentaris:

  1. Hem fet 6 km i en faríem 600 si convingués. Ens estàs donant una molt bona lliçó, Marta. Ja ho saps però t'ho torno a dir: T'ESTIMEM!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 600? hauries d'estar molt malament per a que jo els fes per tu eh? lliçó cap, tu faries el mateix, i jo també t'acompanyaria i te faria caldoreta!

      Elimina
  2. Ai Marta, quina il•lusió ha estat compartir una estoneta amb tu aquest dia tan especial.
    Ha sigut un dels millors moments del dia.
    L’any que ve és possible que ja no la faci amb el petit de la casa, però sí espero poder-la fer de nou i tornar a tenir un record tan bonic com aquesta foto, al vostre costat.

    ResponElimina
  3. Molt be sexy runners!
    Nosotros los machotes cambiamos la cervecita por un te bien calentito!
    Ub besote guapa!
    Sebas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Después de ver tanta mujer guapa la cerveza hubiera sido demasiado!

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Marta, ha estat un dia molt especial, veure la gent pel carrer que ens animava a seguir, que ens deia que ja estavem a punt d'arribar, ha estat una experièncis molt bonica, petons

    ResponElimina
  6. Mascareli!!! Gràcies a tu i a les sexy runners per compartir un dia tan especial.

    M'hauria agradat participar a la cursa però la meva barba m'hagués delatat... amb el bé que em queda el tanga amb les malles :)

    Molts petons guapíssima!!!

    ResponElimina
  7. La nostra súperarribada! Jo amb el carro semblo una indigent fent esses!
    Oco al segon 23 del vídeo!!

    http://www.corriendovoy.com/video.php?id=694&video=54371

    ResponElimina
  8. Sí, no puc dir que no!! l'any que bé ens hem d'organitzar millor! he he he he! fem una pinta....

    ResponElimina
  9. Marta, pero que guapa estás!! El año que viene la corro fijo, de hecho en cuanto acabe la radio empiezo a entrenar! Un beso! Mei

    ResponElimina