dilluns, 12 de novembre de 2012

La quimio i la vida

He començat aquesta entrada més de tres cops, ja fa uns dies. 

M'he quedat encallada, i veig que això és el que em passa, que em sento encallada, sento que la meva vida s'ha parat, que he passat de fer de mare i treballar unes hores a dedicar-me al càncer, i no, això no pot ser!

Quan me n'adonono em desespero una mica i no cal, a patir, l'últim dia! 

I és que encara que jo m'aturi tot corre i continua igual al meu voltant, i jo vull continuar sent jo encara que les circunstàncies siguin diferents.

De la quimio us diré que el dia 20 de novembre tindré la meva última sessió d'AC (és el tipus de medicació) i després cap a les setmanals, un tractament diferent. La meva quimio és preventiva, té la intenció d'eliminar qualsevol cèl·lula dolenta que pugui quedar, fer nét vaja.

Jo esperava trobar-me fatal, com la pitjor ressaca, i esperant esperant em vaig desesperar i com sempre em passa, el cap s'ha portat pitjor que el meu cos... sobretot a la primera sessió.

A la primera em va guanyar la por, sentir-me com una bomba a punt d'esclatar i ara, després de la tercera, amb empatx de panellets, ja penso amb la peresa que em fa la quarta.

La meva idea de què era la quimio i com "m'hauria" de trobar era totalment equivocada. 

Si teniu algú proper que hagi de fer quimio, no li digueu res, ja es veurà.

No li digueu que potser no li caurà el cabell o que això és el de menys (si el metge diu que cau, cau! i si no, "raro"...), no li digueu que no té perquè trobar-se malalment, no li digueu que ha de fer vida normal o que no podrà fer-la. No li expliqueu les batalletes i vòmits dels altres... Cada persona reacciona d'una manera diferent, sigui pel que sigui. 

No cal possar-li ferro però tampoc treure-li, la quimio "mata moscas a cañonazos" i com una floreta no estàs.

Els meus símptomes fins ara han estat: boca seca, llagues a la boca que es curen amb una medicació als pocs dies, insomni, algún dia de mareig, algún d'estrenyiment, ara una mica de cansament, alguns dies d'hiperactivitat, caiguda del cabell i altres pèls corporals (els que més trobo a faltar els del nas, i els de les cames encara estan els cabrons!), mala llet, ungles més fosques, pell més seca, i altres dels que segur que no me n'adono i que suposo que pateixen els altres.

Sí, esperava trobar-me pitjor però no ha estat així, i me n'alegro!

A mi el tema agulles i que em remenin no em fa res, així que el què és la sessió en sí no em suposa cap problema, això sí, entre analítica prèvia, visita i tractament estem tota la tarda a l'hospital. Un temps ben invertit!
En plena sessió
Així paso l'estona de la medicació, amb vistes al port o no, mirant la tele, parlant pel mòbil, fent-me fotos, berenant,... i cap a casa a sopar, que la gana xiquets no l'he perdut!!

Faig acupuntura i vaig al psicòleg cada setmana, la meva família m'acompanya a les sessions i està per mi, a l'hospital em tracten molt bé i el reservori que em van possar per a no fer malbé les venes em va genial! 

Estic en plena quimio però físicament em trobo prou bé.

No sé ara què vol dir per a mi fer vida normal però m'he d'espavilar, he de decidir quin serà el meu "pla de vida" futur!

Tornaré a la mateixa feina, tindré els mateixos amics i més, i segurament semblarà que és com la d'abans però us asseguro que això és impossible. Com jo viuré la meva vida serà diferent, i tant que serà diferent!

Ara intentaré omplir el temps mentre hi penso, sembla fàcil però us asseguro que no ho és, i cada canvi o pas més (com el de la medicació) em crea certa angoixa i em paralitza una mica.

I vaig fent i desfent, i la quimio el que si ha fet es depertar-me la creativitat.

Sempre m'ha agradat fer coses, pintar caixetes, samarrates, fer arracades i ara, les faig, tinc temps i no tinc excuses, i vull continuar guadint d'aquests moments que em desconnecten del càncer i em connectem amb altres més agradables.

Gotets de vidre folrats de llana per possar espelmes,
guardar botons, arracades o el que sigui


13 comentaris:

  1. preciosa!!! quina raó.. la vida no s'atura, només canvia d'estat. I qui et digui que facis un parèntesis, encara que sigui per fer-te sentir millor, no s'adona de que una de les coses que més agobia és precisament aquest sentir-se 'aturada'. Res, tu. a apendre i gaudir del nou estat transitori. Res de parèntesi. Tu, endavant, preciosa que ho estàs fent de meravella!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. tu només digues que ho passarem molt bé els dimecres!!!!!! gràcies bonica!

      Elimina
  2. He arribat aquí perquè he vist aquesta entrada del teu blog al facebook.
    La meva enhorabona per la teva enteresa i pel teu esperit. I tens raó, segur que a partir d'ara vius la vida de forma molt diferent, ara la viuràs amb plena consciència d'estar viva!!

    ResponElimina
  3. Marta!! Com sempre...gallina de piel de llegir-te i molt content de vore tanta energia positiva en este blog!!
    Ara a passar este puto kit-kat que t'ha tocat i que per cert ho fas de conya!!
    Abraçades des de l'altra part de la frontera...jeje!!

    ResponElimina
  4. Molt xulos els gotets!! A mí esta estiu també m'ha donat per pintar i mai havia fet res, ara tinc tres quadres ben xulos al saló.
    Jo vaig acabar la quimio el 20 d'agost. I en els meu dies bons li deia al meu marit, "estic tirant-me un estiuet de collons eh?...". Aprofita al màxim.
    Un bes.
    Celia Puig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Celia, això intento fer, ara ja no tinc excuses per deixar per passat demà coses que fa temps que tenia en ment. I sí podem triar, més val tirar-se un estiuet de collons, i tant? Tu ja has acabat el tractament? A mi em queda una miqueta però el temps em passa força ràpid i dimarts ja torno a estar amb la maquineta pitadora al costat! anem parlant!

      Elimina
  5. Me estoy enganchando a la lectura de tu blog. Puede ser que mi comentario no aporte nada pero lo importante es que a mi los tuyos si, y mucho. Cuando sientas que no te "fluye" lo que sea que te haya dado la inspiracion para crear y compartir este blog, no pasa res, ya fluirá, sin prisa pero sin pausa.Petons

    ResponElimina
  6. Marta!! Ya no te queda nada, a por la última! Ya verás como las semanales se llevan muy bien. Me encanta las cosas que haces, que bonito! no se que tiene esta enfermedad que nos pone creativas! Un besazo!!

    ResponElimina
  7. Hola Marta, avui en Xavi ens ha informat d'aquest blog que has obert. Em sembla una idea fantàstica tot i que jo crec que és perquè trobes a faltar l'Ekon!!
    Nosaltres et trobem a faltar molt a la feina i, sobretot aquest caràcter positiu que jo sé que has tingut des del segon dia del diagnòstic. Felicitats. M'has fe somriure molt. Ja et vaig dir que em sembla que la quimio i radio és el que et donen els metges per matar el càncer però que tu li has de donar riure, alegria i ganes de viure. És un antidot molt fort.
    Amb aquest blog ens evitaràs haver de preguntar cada setmana: algú en sap alguna cosa de la Marta. Ja saps, varem decidir no atabalar-te. Tu, al teu ritme però pensa que t'esperem.
    Una abraçada.

    Sílvia

    ResponElimina
  8. Hola! quina sopresa!
    I tant que trobo a faltar l'Ekon, jo me l'estimo molt! I també enyoro el meu CSMIJ i cada dilluns obro el correu amb l'ordre del dia de la reunió i així no em sento tant desconnectada d'una part important de la meva vida. Trigaré una miqueta però el temps em passa ràpid i quasi ja estic a meitat de la quimio així que això m'ho ventilo en un plis! gràcies Sílvia.

    ResponElimina