dilluns, 1 d’octubre del 2012

Si pica es perquè cura!

Sempre he sigut molt queixosa, m'he escoltat massa el cos, i poc el cap (el mal de cap sí).

De petita he sentit molts cops la frase "si pica és perquè cura" i encara ara de gran (34 antes) quan la sento em veig entrant a la platja amb els genolls coents però contenta de pensar que allò que em feia mal era bo.

Sí, ara a mi encara me la diuen, entenc que amb un altre sentit però aquests útlims tres mesos l'he tingut molt al cap. I l'important no es si pica o no, l'important és que tant si pica com si no, SÍ QUE CURA!

El dia 16 de juliol em van confirmar que tenia un càncer al pit, o a la mamella, com sempre he dit jo. I dic confirmar perque tot i que minuts abans d'entrar a la consulta vaig pensar que no seria res, jo ja sabia que era un càncer.

Vull compartir el que hem passa i he de dir que sobretot ho faig per mi,

per no sentir-me malalta

per sentir que jo també puc explicar-ho

pel desig de que la meva experiència li serveixi a algú

per donar gràcies

per cagar-me! amb moltes coses

per omplir un estona del dia

per la senyora que al carrer de Sants, en sentir com jo li explicava a Núria que tenia un tumor em va dir "jo també vaig tenir un càncer de mama a la teva edat, vaig anar amb perruca 10 mesos i aquí estic! I sobretot pensa amb tu, pensa amb tu, cuida't tu i pensa amb tu". La Lina diu que va ser un àngel!

per estalviar-me segons quines trucades

per acabar de reconciliar-me amb els meus pits

per moltes altres coses

i sobretot pel meu monstre gran i el meu monstre petit, sense ells seria tant difícil.


Us estimo!










15 comentaris:

  1. Animo Marta. Si necesitas ayuda o tienes dudas intentare ayudarte en lo que pueda.

    ResponElimina
  2. Bienvenida Marta, para mi escribir y poder expresar todo lo que se ha ido pasando por la cabeza durante estos meses ha sido vital. No concibo este año sin bebiendo limonada y sin las onchochungas, cualquier cosa que necesitas silba y apareceremos, besos

    ResponElimina
  3. Muchas gracias chicas, descubrir vuestros blog significó un cambio para mi. No era la única a la que le había tocado y todo lo positivo que transmitíais me ayudó y sigue ayudando mucho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, te entiendo perfectamente. AL principio es todo "en serio?, a mi? No puede ser,..." y te sientes única y rara. Por desgracia te acabas dando cuenta de que no estás sola y más adelante irás descubriendo lo afortunada que eres por solo tener cáncer de mama.

      Elimina
  4. Benvinguda!! Es nota que tens el coratge i la força que necessites!! Tota la sort del món!

    ResponElimina
  5. Nena, acabo de veure que tens blooooooog!!! No ho sabia!!! Que guay!!! Ara a desfogar-te!!!
    Un petonàs!!!!!!

    ResponElimina
  6. Hola Marta... he tenido que buscar un traductor.. para poder leerte.. pero ha valido la pena...
    Cuanta verdad en tus palabras... ahora toca tirar pa lante.. por tus dos moustritos como bien dices...
    Positivismo sobre todo... y ganar esta carrera.. muchas te estamos esperando en la meta...
    un beso..

    ResponElimina
  7. Hola Luki! ayer puse traductor pero es que no me aclaro mucho con el blog! debe ser la quimio! Sí, estoy positiva, mañana segunda sesión y "palante"!!!!!! he flipado con vuestros videos, vuestra relación, el carño, TODO! y si me esperais en la meta no lo hagais sentadas que vengo rápido!

    Besos guapa!!

    ResponElimina
  8. Encara que soni extrany, BENVINGUDA! Sempre dic lo mateix, tenir cáncer és una putada, però fins i tot d'això en treiem coses bones. Ja has vist que aquí sóm moltes les que hem passat pel mateix i ara estem bé. Entre tu i jo, les noies joves amb càncer de mamella de Sants podem amb tot (visca la vila de Sants!!).

    Un petó

    ResponElimina
  9. Gràcies per la Benvinguda:::::!!!!!
    Ei Clara! de Sants? veïna! jo sóc de del Baix Ebre però fa 12 anys que visc a Barcelona i 7 que visc a Sants.

    ResponElimina
  10. Bufffff..... No puc parar!!!!
    Estic tant orgullosa de tu .... m'has posat los pèls de punta ..... estic feliç de veure't (tant de bo pogués veure't més sovint) amb aquesta energia, per favor, no deixis d'escriure, explica'ns tot, necessitem saber com estàs i com et sents, sols amb això ja ens fas feliç!
    Ànims a totes, campiones!!!!

    ResponElimina
  11. Fa... 17 o 18 anys que et conec. Des del primer dia em vas semblar una persona AUTÈNTICA. De tu em van "sorprendre" la generositat, la simpatia amb què tractaves la gent, la manera tan realista de veure les coses i la sinceritat del teu discurs. Són aquestes quatre coses, principalment, les que han fet que t'estimi, que sempre t'hagi considerat una persona especial, molt especial. Quan parles, Marta, el que sembla un problemon pren una altra dimensió, sempre he pensat que serviries per a terapeuta (a part de farmacèutica, però aquest és un altre tema :)). Sí, per a terapeuta perquè tens la capacitat de dir les coses clares i rases, sense embuts i amb una altra perspectiva. I això és el que segueixes fent ara. Recordo el dia que et van operar, el dia que jo tornava de vacances i que no sabia res de res; em vas trucar després de l'operació amb una energia que em va fer sentir patètica perquè vaig pensar que no era just que tu m'haguessis de tranquil·litzar a mi. I amb aquest bloc segueixes fent el mateix, et dono les gràcies per escriure tot el que has escrit perquè ens ajudes a totes, a les que estan superant el càncer i a les que us fem costat perquè totes som les mateixes.

    Gràcies Mascarell per l'energia que desprens, gràcies pel teu sentit de l'humor, gràcies per seguir fent les bromes de sempre, gràcies per deixar-nos acompanyar-te en la cursa cap a la meta de què parles... i sobretot, gràcies per lluitar com una lleona.

    Una abraçada per a totes!!

    ResponElimina
  12. Vas a poner mi entendimiento de catalán a prueba, pero juro que con mi buena intención con el traductor o lo que sea yo te leeré y te sigo desde ya!!

    Besos guapaa

    ResponElimina
  13. Gràcies Ainara! tu fuiste la primera a la que encontré, y casi me quedo ciega leyendo todo tu blog en mi móvil con la luz del hospital, y ha valido mucho la pena.

    ResponElimina
  14. Que preciosidad de bebé Marta!!! Si lo que pica cura, estos meses nos tienen que curar muchísimo porque como pican!!! Ya verás como este blog te da muchas alegrías, a mi me ha ayudado mucho encontrar los de nuestras compis. un beso! Mei

    ResponElimina