dijous, 30 de maig de 2013

28 sessions de radioteràpia.

He entrat al vestuari núm 1 avui
m'he despullat com tots els dies
i m'he posat la bata de paper de color blau (d´aquelles que quan te la treus t'enrampa...)
he dit a l'infermer que ploraria
m'han situat a la màquina amb la postura correcta
he girat el cap
he tornat a pensar que els hauria de dir que la placa del sostre per on durt l'aire en pocs dies s'ha posat més negra...
la maquineta ha fet la seva feina
ha pitat tres cops seguits i he sentit com la infermera obria la porta
he tornat el meu cap al lloc
i he començat a plorar!

Així ha estat la meva 28ena sessió de radioteràpia.

28 dies que són quasi 7 setmanes
cansament sel·lectiu
crema i crema i més crema
i al final m'he cremat
i una altra crema
i ja tinc el tercer tractament fet
i ningú em guanya a mamella morena!

L'Ainara Trigueros al seu blog explica perfectament què és això de la radiotèrapia. 

Estic cansada de sentir-me malalta sense estar-ho, de tenir por, de relacionar qualsevol cosa amb malaltia, de queixar-me, de fer el pena, estic cansada dels tractaments, de fer patir a la família, de que la pesada de la mútua em truqui i em doni consells, i sobretot d'anar a buscar la baixa cada divendres a l'ambulatori, això em supera d'una manera!!!!!!

L'altre dia vaig llegir un doctor que opinava que moltes de les dones que havien passat per un càncer de mama com jo,  els costava molt deixar de sentir-se com a malaltes de càncer quan ja no ho eren, i crec que a mi em passa una mica això.

És difícil oblidar-se del càncer quan estàs just acabant els tractaments més durs i et diuen que has de prendre unes pastilles durant 5 anys, cada dia a la mateixa hora (millor no us explico els efectes secundaris...), que durant dos anys cada 28 dies et punxaran a la panxa per eliminar-te la regla i entraràs de ple a la menopausa amb 35 anys, que tindràs visita amb l'oncòleg cada tres mesos durant dos anys (i després cada quatre mesos! oh! quin descans....), també et visitarà el ginecòleg cada tres mesos, un cop l'any et faran les "proves", el radiòleg també clar... i no sé si em donaran també hora per visitar als ovulets congelats o què! 

Ahhhhhhhhhhhhh!!!!!!! Encara es fa cua a l'ambulatori per demanar receptes? No sé com va jo això, que mai he estat malalta! 

Jo era de les que deien que a mi em controlessin quant més millor però ara penso que em fa una peresa increible... i encara sort que a la privada les visites són a la tarda perque si hagués de recuperar les hores a la feina no sé com ho faria!

Avui una amiga m'ha fet pensar amb una cosa.

Crec que el càncer no m'ha fet cambiar tant com jo em pensava, que he après coses sí, però no sé si tant. 

L'enamorament passa i queda l'amor, o arriba el desamor, doncs potser seria una mica com això.

O potser és que torno a ser la mateixa Marta que era abans, una mica tunejada per dins i per fora, però la mateixa, i potser això és bo.

El que sí he necessitat amb urgència és una agenda, i ja la tinc, i el primer que apuntaré és "Fes el possible per no sentir-te malalta, oblida la por, no et queixis tant pesada, viu i aprofita tot el que tens petarda!!!!"

Per cert, no sabeu el difícil que és trobar una agenda ara! Què passa, que la gent no pot començar a organitzar-se o a oblidar les coses al mes de maig? 

I avui és inevitable desitjar-li el millor a una dona que conec i que també l'han operat d'un tumor al pit.

Ànim guapa!

7 comentaris:

  1. molta força per a que en aquesta nova agenda que comença al maig (no sé si tunnejada o de llibreria) hi puguis anotar milers i milers de coses

    una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calla dona calla, que al final ahir em vaig comprar una Moleskine i no m'agrada gens (no vaig mirar massa com era)........ i mira, en principi només era per a anotar les visites però això de les coses bones també és una bona idea! Gràcies guapeta meva!

      Elimina
  2. Quant de cansament se te nota a aquest post, Marta!! No es "pa menos"!!
    Molts te diran que sempre es treu algo positiu de qualsevol cosa...altres diran que has segut i ets un exemple per a gent en situacions semblants....altres que ets molt valenta...altres que ets una persona en més visió de la vida, més forta, més madura....etc etc...
    I segurament tot és cert...(jo en algun moment també t'ho he dit)
    Però tot això són coses secundàries, conseqüències d'una putada que t'ha passat ara fa quasi un any!! Una autèntica putada!!
    I la realitat quina és? que has passat per un calvari d'any, però T'HAS CURAT MARTA!! 100% curada i això és lo més important de tot!!
    és lo que tens que tindre sempre en ment...i és cert que ara sempre tindràs que controlar-te...però ja és una putada secundària...
    Els mals moments que has passat...segur que molts...en el temps se difuminaran....la teva salut no es difuninarà...estarà en tu!!
    Uiii...que profunt m'he ficat!!
    SALUT MARTA....i enhorabona per superar aquesta merda!!
    Nota: queda pendent una gran ampolla...que la pagarà Rubén...jeje!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja n'hem parlat d'això Ramon, gràcies, les coses les vull veure com tu les deies i espero poder fer-ho aviat. Encara no he arribat a la cançoneta bona però ballar ballo!

      Elimina
  3. Es totalmente normal tu cansancio. Y más que cansancio es HARTAZGO!! demasiadas emociones, demasiado trabajo psicológico unido a la mierda de tratamientos y demasiado hablar una y otra vez del mismo tema. Encima cuando tienes un respiro te toca médicos. Entiendo perfectamente como sabes tu sentir. No me extraña que otras oncogirls hayan dejado por un tiempo de escribir porque necesitaban un tiempo sin hablar del cáncer. ÁNIMO guapa tienes todo mi apoyo te mando un abrazo muy grande!!!

    ResponElimina
  4. Sí Paula, es hartazgo diria yo. Yo todavía necesito hablar de cáncer y creo que siempre será así (para bien y para mal) lo que quiero es no tener miedo a lo que pueda pasar en un futuro. Ahora vienen las visitas y como una está mejor, pues jode tener que ir, venir, pruebas, ahora con éste y después con el otro, y la cosa empieza ahora y ya estoy harta! Creo que un asistente personal que me controlara las visitas, me llevara, o fuera él a la visita y todo sería genial no?

    ResponElimina
  5. Un diumenge 24 de juliol, he acabat tot els tractaments (quimio, mastectomia i radio, en aquest ordre) i abans de poder-ho celebrar em surt una llaga de la mida d'un puny...sota l'aixella! Una zona de roçament, humida i fosca... la òstia vaja! Entenc tan bé el que vas escriure! Estic farta! Espero que ja estiguis bé. Gràcies per expressar el que penso ara mateix. Una abraçada

    ResponElimina