dimecres, 14 de maig del 2014

Feina

Jo també vaig creure que tornar a la feina m'aniria bé.

I al novembre vaig tornar.

Pensava que havia canviat, i segurament sí que ho fet, però les coses que no m'agradaven de la feina continuaven estant allí.

Em vaig creure que jo ara podria amb tot, seria capaç de passar de moltes coses i fer-ne d'altres. 

I em vaig equivocar.

No sé ni com explicar-ho, però ha estat molt difícil per a mi.

M'he sentit desubicada, angoixada, trista, i atrapada. 

I molt recolçada i esperada pels meus companys.

Jo m'he preparat i informat per a tot durant aquests dos anys; efectes secundaris, cremes, pors... però no vaig preveure que em passaria quan tornaria a la feina.

I sí, crec que tornar a la feina em va fer pensar menys amb el càncer però també me'n vaig adonar de la meva fragilitat.

Ara estic a un altre lloc, amb unes condicions de treball diferents.

No em trobo plorant d'amagat al despatx, ni posant-me el termòmetre a les 3 de la matinada per tenir excusa i faltar a la feina. No tinc ganes de matar a ningú, ni de compadir-me de mi mateixa, no tinc angoixa, no sento que em posaré malalta un altre cop, no tinc por d'anar a treballar.

No sento que estic enganyant a ningú quan dic que estic recuperada.

Hi ha situacions personals i laborals que fan enmalaltir, i quan un ja s'hi veu, ha de sortir corrent.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada