dissabte, 16 de març de 2013

Al sac i ben lligat!


Aquest el missatge que vaig rebre fa uns ides del meu cosí Sergi: "Vinga Marteta que això ja està. Ho tens al sac, només falta que li pegues 2 voltetes amb lo cordell i ja estarà al sac i ben lligat!!!".

Quant una més es va coneixent més coneixes a la gent que tens al teu costat, entens quina relació has establert amb ells, quin vincle t'uneix a aquella persona, com és aquest vincle, que espera de tu i tu d'ella.

Això és fàcil amb les persones amb qui tens una relació més propera o l'has tingut molt intensa encara que ara ho no sigui. Però que pots "esperar" d'una persona amb qui t'uneix un vincle familiar però amb qui fa molts anys que gairebé no comparteixes cap moment per diversos motius?

Sergi és un cosí segon meu, a qui veig a Nadal, festes del poble i el dia del seu casament (per cert, quin casament! Si algú té fotos de Carlos i Rubén a la barca de perxar que me les faci arribar ja! Si vam xalar!).

Gabi, és cosí germà meu,més gran que jo, i amb qui també he compartit moments d'infantesa, anys de veure'ns dos cops l'any i ara una mica més perque Elena té unes cosinetes que vénen a veure a ma iaia cada cop que baixen de Lleida.

Els veig poc, sabem més uns dels altres ara que som pares però no sé quines són les seves aficions, com és el seu dia a dia, m'enteneu?

Doncs quasi cada sessió de quimioteràpia he rebut un missatge seu. Sergi és de Face, Gabi de mòbil. M'han recordat que això s'acabaria i que continués endavant!

La veritat és que no esperava que els seus missatges no fossin només d'un dia i m'ha encantat sentir-los tant aprop tot i la distància que explicava abans.

Gràcies cosins, no sé perquè ho heu fet, no ho esperava però us ho agraeixo tant!

I si dimarts vaig rebre el de Sergi, un dia bans de la meva última quimio, avui, un dia després el de Gabi.

I és que ahir va ser EL DIA DE LA MEVA ÚLTIMA QUIMIO!!!!! Ahir em vaig acomiadar de la meua maquina de la vida, i de molt més.

Dos dies especials, intensos! Us he de dir que no esperava sentir-me tant contenta!!

Potser la cortisona ajuda però aquesta alegria ha sigut inmensa!

Us deixo alguns moments que no oblidaré mai, que quedaran per sempre. 

La foto del Facebook "manipulada pel meu germà! he he he he!!!


Acomiadar-me de la meva mare i filla sabent que era la última sessió! I en tornar sentir com Elena com repetia "mama acabat quimio!".

Anar acompanyada de Rubén i poder compartir un bombonets mentre m'entrava el meu últim xute de vida.



Endolcir la tarda de les meves infermeres amb uns bombonets i un dedicatòria especial que els va emocionar.



Sentir com la màquina de la vida pitava per avisar que la útlima dosi de medicació ja havia entrat al meu cos.


Acomiadar-me de la Montse, la meva infermera especial, amb una abraçada gran, mentre ella em deia que no la fes plorar, i jo la mirava, i serena li vaig donar les gràcies per com m'havien tractat. També vaig aprofitar per dir-li que tornaria però a per netejar el portacat, que jo de quimio la primera i la útlima!

Sentir a les dos lloques de Gaya i Montesó darrera amb llagrimots. Una estona abans s'havien presentat de soprpresa amb un ram de 6 roses, les 6 amigues de sempre, que m'acompanyaven també a cada 
sessió, estessin on estessin. Se'm va passar pel cap que poguessin fer-ho, i ho van fer!


Tornar a casa i abraçar a la meva mare mentre plorava, però amb un plor diferent. T'estimo mama! Ara necessito l'abraçada del papa, Carlos, Esther i la iaia.

Anar a sopar amb Rubén , la seva germana, les meves amigues i els seus marits i brindar amb cava per celebrar que els temuts 6 mesos ja havien passat!



Ahir jo no vaig plorar, ni d'alegria, no volia deixar de veure tot el que em passava, el que es veia i el que es queda a dins.

Avui m'he despertat igual de contenta.

He esmorçat amb la meva mare i hem anat a la farmàcia per dir-li a la Marta, la meva farmaceútica de capçalera, que gràcies per haver-me escoltat durant aquests mesos, pels seus consells i ànims, els d'ella i els de la seva companya Anna. És curiós com hi ha persones que en un moment determinat per una .causa determinada entren a les teves vides, o tu a la d'elles i t'omplen i signifiquen en un flash.


L'abraçada de la Wen i la seva felicitació per haver acabat i portar-ho tant bé, i sense bronca ni res! 6 mesos d'acupuntura, 6 flors diferents, de les que surten un cop l'any i duren poc.


I la meva tribu VTT i les meves oncoloques, tant aprop de mi sempre, cada dia! Sí, hem de celebrar-ho!

I saber, que la Monika, una noia a qui conec però només he vist dues vegades, millora i que se'n sortirà, i que em farà floretes de les que algunes heu rebut, o heu vist a la meva roba.


Ha estat un merda sí, millor del que esperava físicament però no psicològicament .

Ja està. 

Ha picat però cura.

Ara a per la radioteràpia, el penúltim tractament!

Gràcies a tots per tenir-me present, pels missatges rebuts, les trucades, les visites, per pensar amb mi.


Bye bye quimio!!!!!

13 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies!! a més el sopar va estar molt bé!!!

      Elimina
  2. Cha chaaaa!!! Quantes emocions al llegir això!! Penso com deurieu estar aquest dijous-divendres i gallina de piel és poc!!
    Martaaaa!!! que la cançó fea ja s'ha acabat, ja no cal ballar-la més!! Que beeee!!! Ha picat però ja ha curat!!
    Felicitats a tu, a Rubén i a Elena!! Estem molt contents!!
    Prueba superada no....prueba fulminada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la cançó vella m'ha encantat! brinda per mi, brindeu per mi i per vatros família!

      Elimina
  3. biennnnnnnnnnn, me he emocionado leyendote,..enhorabuena campeona!!!rectaaaa finalllllllllllll

    ResponElimina
  4. Guapa te dejo mi direccion de meil si no te importa escribirme esq me gustaría hacerte alguna preguntilla sobre la peke, yo tambien tengo un nene de la misma edad y ando en duda sobre si llevarle o no a la guarde,.. tema virus..y esas cosas..un besote.
    gurutzediez@hotmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! te he enviado mail des de el movil. El mio es maxcarella@hotmail.com

      Elimina
  5. Moltes felicitaaaats!! Ho he de celebrar com cal!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Anna, tu celebra-ho com cal i després ja ho celebrarem juntes totes les VTT!!! ha ha ha!!!

      Elimina
  6. Bieeeeen Marta!!! Ya lo tienes!!! Felicidadeeees!!!! No sabes lo contenta que me ha puesto esta entrada de tu blog!!! Ahora a celebrarlo por todo lo alto!! Me chifla la foto con las botellas de cava, es guay. Un besazo enormeeeeee!!!!!!! Mei

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues lo de las botellas me lo he tomado al pie de la letra casi! tres días de cava! gracias Mei, ahora la radio, pasti a ala! besos grandes y a ver cuando vienes a Barcelona!

      Elimina
  7. Hola Marta! Te escribo para decirte que te he nominado a un reconocimiento que se da entre blogguers, el One Lovely Blog Award.
    Pues verlo todo en el enlace a mi blog: http://aventuravoluntaria.blogspot.com.es/2013/03/continuamos.html

    Un saludo!! =)

    ResponElimina