dijous, 14 de març del 2013

Pensant en verd

Ahir a la nit per primer cop vaig poder parlar amb Rubén de com ell havia viscut aquests mesos de quimioteràpia.

Rubén és un persona reservada, prudent alhora de donar respostes, intiuïtiva i la millor parella que podia trobar per compartir la meva vida.

Després d'una setmana que m'està resultant difícil per diversos motius necessitava aquesta conversa, a la tarda em xutaré la meva última dosi de vida i el tractament més dur s'haurà acabat.

Quan em preguntaveu "i ell com està? I Elena?", no he sabut què dir perque no ho sabia...

Rubén i la meva família m'han permés viure i expressar-me tal i com jo he volgut o he pogut.

No he plorat d'amagat, no m'he fet la valenta o he disimulat un mal dia si aquest era un dia dolent.

No he pogut fer res més que centrar-me en mi.

Vam parlar de molts moments, vam compartir visions de les coses, em va fer adonar de coses que no he d'oblidar, vam plorar (jo ploro normal, Rubén plora "capadins"), ens vam abraçar...

Aquesta conversa la recordarem sempre, sortirà de nou algun dia entre peatges.

Aquesta conversa em permetrà despedir-me avui de la quimio d'una altra manera.

Gràcies Rubén per pensar sempre en verd i sobretot per ajudar-me a fer-ho quan no puc.

T'estimo.

9 comentaris:

  1. Rubén és un gran tio!! Segur que t'ha ajudat molt i segur que ho seguirà fent...no tenim cap dubte!! Has tingut un bon pilar a casa!!
    Ah!! Felicitats pel dia d'avui!! LA ULTIMAAAAAA!! wauuuuuuu!!

    ResponElimina
  2. Sí Ramon, tu ja el coneixes! Mos veem prompte! Crec que el mateix dia que vam parlar i ens vau dir que tindrieu a Joanna nosaltres us vam dir que havia tingut càncer, i mira, Joanna ja ha plantat ceps i jo avui acabo la quimio. Gràcies seguidor!

    ResponElimina
  3. Ja t'ho he dit abans, però crec fermament que avui és el dia de deixar-se anar. De veure com un mateix dia se't barrejen emocions com l'alegria, la por, el descans... A mi me tremolaven les cames. Ara que lo més dur queda enrera, és el moment de començar a gaudir de les coses bones que porta tot això.

    Quina sort tenim de conviure amb homes com els nostres. El meu també era callat i estava com cap a dins (de fet encara ho està una mica). Hem de saber veure que no tothom ho té això (ni estant malalt, ni estant sa)

    Gaudeix del teu dia a fons, perquè encara que el món segueixi girant i passin mil coses al nostre voltant, l'alegria ajuda a que tot vagi millor. Ella segur que també se n'alegra per tu.

    Una abraçada molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja ho hem parlat això alguna vegada, tenim sort, i ells també eh! Ahir va ser un dia molt especial per moltes coses, i voslatres i tu també hi ereu. Moltes gràcies!

      Elimina
  4. Bravo Marta!! i bravo Ruben!!!!!!!
    És un camí que heu fet junts, nosaltres ho patim a la nostra pell, però ells també ho pateixen!!
    Felicitats preciosa, que ja acabes la quimio!!! Encara m'enrecordo quan estaves recent operada, i mira tot el que has fet ja!!! Un petonet!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em facis pensar en aquell moment del teu mail que segur que m'agafa la plorera! fa molt, però no fa tant i han passat i sentit tantes coses des d'aquell moment. Gràcies bonica!

      Elimina
  5. Quasi des que vares començar a escriure el blog que segueix la teua història. Em pareixes molt valenta, pel fet de que moltes persones de vegades perque no saben de quina forma han d'actuar o de vegades perque sencillament no saben que fer, amaguen les seues emocions o el seus sentiments, en canvi tú si tens un dia dolent ho dius, si en tens un de regular ho dius, de la mateixa manera que si en tens dies bons tambñe o expresses. Jo, pert sort, no he hagut de patir cap cas de cáncer a la meva família però enguany he començat a ser voluntaria en hospitals amb els xiquets de oncología i veient-los dia a dia a ells i als seus pares, familiars i amics, trobe importantíssim aixó, que s'expresen, que conten com se senten, al cap i a la fi, el que els vinga de gust contar! però aixó, que expressen els seus sentiments i dubtes sobre tot allò que envolta a l'enfermetat. Per aixó trobe que es una virtut que tens, digna d'admirar. Un abraç molt fort Marta, et dessitge que tot vaja bé =) http://aventuravoluntaria.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha encantat que m'hagis escrit, i sobretot pel que has escrit. així que no vaig tant desencaminada no? he he he. He passat un moment pel teu però necessito més temps, crec que s'ha de llegir i entendre amb calma però noia, felicitats a tu per fer el que fas i de la manera que crec que ho fas. Estem en contacte no? Petons i bones falles!

      Elimina
  6. MEN ALEGRO MOLTISSIM MARTA!! JA S,HACABAT AIXO PER FI!!!,TENS QUE FER RADIO O NO??JO ACABO LA QUIMIO EL DIA 3 D,ABRIL I EL MES SEGUR QUE M,OPERIN EL 24,TOT AIXO EN PRINCIPI!!! A VEURE QUE TAL ET VAIG ENVIAR U MAIL Y NO SE SI LAS REBUT??

    ResponElimina