divendres, 22 de febrer de 2013

Jo sumo i vaig al barber

Avui he fet la novena sessió de taxol, de les 12 que tinc programades.

La setmana passada no va ser bona, vaig tenir ofeg, sobretot el dia del tractament, així que tot i que l'analítica estava bé, vaig marxar cap a casa sense el meu xute i amb recepta de cortisona.

Em va fer una ràbia pensar que acabaria una setmana després del que jo esperava... 

Molta, però quan ho penses... què és una setmana després de quasi 8 mesos de festival? 

Doncs no res la veritat, però fa ràbia!

Jo sóc de les que sumo, no resto, perque tot i que la quimio segurament és el pitjor de tots els tractaments, és el que m'acaba de curar, el que em dona tranquilitat, el que m'han aconsellat i pautat els metges.

Les primeres van passar ràpid, quatre.

Aquestes setmanals són dotze, i ja n'he fet 9.

I la novena em permet fer la desena, i del 10 passen a l'11 i el 12 arriba sol i...

Hauré acabat el tractament de quimioteràpia!!!!!

Així que jo sumo les sessions que vaig fent i resto el cabells que em queden a les celles.

Sí... quasi no me'n queden... 

I sí, potser he estat millor del que esperava però us asseguro que 6 mesos es fan molt llargs i que ara hem resulta inevitable pensar si em quedaré "pajarito" després de tanta medicació.
Potser ja ho estic?

És veritat que no m'he convertit amb la nena de l'exorcista (crec...), que he pogut fer una vida prou "normal", però un cop vaig tenir la por controlada el canvi de medicació em va regalar dolor i si un dia s'ajunta tot us podeu imaginar el positiva que pot estar una.

Des de fa unes setmanes però necessito ajuda permanent, això vol dir que la meva mare i la meva sogra estan aquí a casa amb nosaltres, fan torns diriem. Sempre està una o l'altra, ja que amb Elena és indispensable. 

Jo puc estar al llit si ho necessito i elles es fan càrrec de tot i us asseguro que sense aquesta ajuda no sé que hauriem fet.

Avui, per celebrar la novena m'he animat anar a tallar-me el cabell.

Sí, com ho sentiu. Tenia el clatell de la Pantoja, i unes patilles! Així que m'he presentat al barber de Rubén i li he dit que em fes un apanyo! i amb tissores i tot que me l'ha tallat!

Com sempre l'he portat curt, jo em veig força cabell i ja passo de portar barret (la meva especialitat) dins dels llocs.

Aquest setmana espero trobar-me millor gràcies a la cortisona, almenys el cap de setmana, que baixem al poble, volem que ens toqui una mica l'aire!

Us diria que vaig a dormir però la cortisona em provoca insomni (i una gana... estic tant rodoneta...) i els fogots menopaúsics nocturns no ajuden gaire. 
Amb ma mare

Avui la novena

Semblo aquell emoticono de careta rodoneta i galtes vermelles
Hi ha molts comentaris en relació a la quimio que no m'agraden, sobretot aquells que intenten treure ferro.


Aquesta tarda l'administrativa de l'hospital m'ha dit que pensava que ja havia acabat el tractament que em veia molt bona cara i que s'ha quedat estranyada quan li he dit que anava a l'hospital de dia a xutar-me. I mireu, això a mi m'ajuda, com també que em no em diguin que la quimio ara quasi no és res, o que 6 mesos passen molt ràpid o altres coses que es diuen quan no es sap que dir...

Jo prefereixo un "vaja merda" que copets a l'esquena però entenc que molts cops és difícil saber què s'ha de dir.

I es que a vegades no cal dir res, les mirades d'ànim arriben molt més que segons quines paraules.

L'altre dia vaig descobrir el veritable sentit d'una frase que sempre he evitat perquè no m'agradava, per com s'ha fet servir, la veia massa feta o potser tampoc la sentia de veritat. Aquesta frase es "t'acompanyo en el sentiment".

Ara li trobo tot el sentit el món i reivindico que s'utilitzi, i no solament quan algú ha mort, si no quan algú pateix, sigui el patiment que sigui, i sobretot quan es senti de veritat.


No sé que us sembla?

12 comentaris:

  1. Nena.. quines coses! Jo he aprés a fer servir aquesta frase (que abans em semblava un horror) en altres moments també, i trobo que aixó fa que les persones notin que ets proper, que estàs tenin la empatia que necessita en aquell moment, no només per la pèrdua d'un èsser estimat.
    Així que t'acompanyo en el sentiment i trobo que realment és una merda que t'hagi tocat viure aixó...
    M'agrada que contis les que portes, perquè aixó vol dir una menys cap al final! I volem també la teva visió de tot plegat quan hagis sortit i des de la llunyania.
    Et seguim i t'enviem tota l'energia positiva per seguir i per la gent que t'acompanya i ajuda perquè volen estar al teu costat!
    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa! i vaja blog vaig descobrir l'altre dia, em va agradar molt, de veritat. A veure si em psos això dels llistats de blogs que segueixo que ja toca! cuida't molt i ja em mantindràs informada! Petons!

      Elimina
  2. Hola soy Gemma,llevo 4ac y cinco fácil,voy detrás de ti...las primeras me dejaban tirada en la cama seis días,con estas me fatigo y empieza a dolerme todo el cuerpo.Al princípio me preocupaba al notar pinchazos por aqui y por alla,pensaba que podia estar descontrolando lá enfermedad,ahora Ya se que es normal ....El pelo me está saliendo y en lá pelu me han dicho que no se rapa sino que empezaran a cortar a tijeras...Es corre cto?..o se va a envolver a caer?...besos

    ResponElimina
  3. Ay Gemma, pues no lo sé pero diría que el mío no se va a caer. Ahora miraba estas últimas fotos y diría que ahora ya tengo más pelo. Una amiga peluquera me dijo que esto de rapar y salir más fuerte no era verdad así que yo de momento dejo crecer mi nuevo pelo liso, finito y gris abuelita! las cejas ya es otra cosa.. ajjjjj!!!!!!! El oncólogo me dijo que podía ir creciendo, la enfermera que mucho no lo haría y yo ya me veo melena!

    ResponElimina
  4. hola marta !!! hem dic patri i desde el 26 de octubre k hem van diagnosticar cancer de mama,la meva vida ha fet un gran e inevitable tomb.vaig començar la quimio el 8 de novembre i desde llavors ja hem porto 6, m,en faltan 2 uffff.estic desitjan acabar.encara que despres m,han doperar els dos pits,en un una tumorectomia,i en l,altre una mastectomia.no se si tu ja estas operada o encara no.tambe hem faltara la radio ,o sigui k encara en tinc per estona,pero lo mes dur en diferencia es la quimio.tot aixo k tu explicas de la cortisona,es veritat,.iet canvia el cos sense cabell enloc,el pitjor va ser al cap pero ara ja me acostumat (quin remei ,oi).la veritat es k te descovert ara fa una estona,espero ,poguem seguir amb contacte. fins aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Patri, sento que també hagis de passar per això. A mi em van operar el 3 d'agost, tumorectomia a la mama esquerra. Per a mi de moment el pitjor va ser el moment del diagnòstic, per la por (que encara m'acompanya "la jodía"), per tantes proves i metges i sobretot perquè em sentia sola i estranya fins que vaig trobar els blogs de les companyes. Envia'm un correu i estem en contacte. La quimio pica però cura, i dura el que dura però s'acaba i fa un moment parlavem a casa que en 9 dies jo acabo!!!! El tema cabell sempre surt però al final acaba perdent protagonisme veritat? fa uns dies vaig posar-me la perruca a casa i saps que vaig rebre per part de la meva mare i la meva parella? ess petaven de riure, dien que em veien rara i que no me la posés ara! i jo "doncs sabeu que tornaré a tenir cabell no?" Fins aviat Patri!

      Elimina
  5. Hola marta!! de aqui una setmana en fan la 7ª quimio ja casi esta aixo ,jo aixo k dius de la perruca ni ho he probat ,ja que soc perruquera i las veig a la legua.aixi k hem vaig decidir per posarme uns gorrets que jo mateixa hem faig,son de coto,i van molt be,despres si vull anar una mica mes arreglada tinc mocadors de diferents colors!! patri.

    ResponElimina
  6. hola marta espero estiguis ,i et trobis be !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Patri, sí, estic bé, encortisonada i sense dolor i dijous vinent acabo la quimio!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! tu com estàs? el meu mail es maxcarella@hotmail.com

      Elimina
  7. HOLA MARTA!! ostres que be ,jo ja mateix tambe estic com tu aquet dimecres faig la penultima quimio.

    ResponElimina
  8. Hola. Marta,siy Genna...Como estas? a punti de acabar...que bien .Yo estoy un poco preocupada llevo seis de las doce y es ahora cuando tengo fatiga,estoy dolorida y me pregunto como llegare al final..por cierto una pregunta...tengo una uña del pie que se esta pi.iendi mala..recomendais algo e.n especial..xicas como os agradezco estos blogs...me han ducho que me operan en mayo,me quitan los dos oechos y en teria me ponen expansores en la misma operacion,el oncoligo esta contento porque el tumor ya no esta y el ganglio se ha reducido...queda tanto todavia ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, al final llegarás, sea como sea pero llegarás. Yo con cortisona porque tenía ahogo y todo y que no me hacía gracia meterme más medicación, me ha ido bien. Los dolores musculares han sido una efecto bastante desagradable. Queda mucho y cada vez queda menos, ánimo!!!!

      Elimina