divendres, 4 de gener del 2013

Taxol setmanal

I que pesada se'm fa aquesta nova medicació (Paclitaxel, o alguna cosa així es diu)...

Això d'anar cada setmana em mata! ai no! que em cura! ja us dic jo que porto un embolic!

Que sí que sí, que ja sé que hi ha dies que penso que no em puc queixar però és fa pesat!!!!!

Tinc dolor articular i muscular, hiperactivitat el primer dia (per la cortisona diuen) i mal rotllo al tercer dia més o menys, i que dura quasi fins la següent sessió.

I cabell!!!!!!! Finet, però se'm veu el capet més negret i si no fos pel fred ja sortiria al carrer sense res al cap. Però ja m'han dit que no creixerà més de moment, o tornarà a caure, però les celles aguanten i ja sabeu que les celles per a mi ho són tot. Ara, les pestanyetes diuen "Bye bye, hasta otro ratito".

Ahir quarta sessió i va ser la primera que hi vaig anar sola.

Sempre tinc visita amb l'oncòleg i si em dona l'ok passo a l'hospital de dia, on les fantàstiques infermeres m'endollen a la maquineta de la vida.

Ahir només asseure'm a la consulta ja em vaig possar a plorar, i no era només pel resultat de la bàscula (em pesen cada dia que hi vaig...).

Sempre he tingut una mica por de preguntar segons quines coses i que moltes no les pregunto quan vaig acompanyada però ahir vaig aprofitar.

Vaig aprofitar per tornar a sentir de boca del doctor aquestes paraules:

Que jo ja no tinc càncer ("ja que no podem assegurar que no hagi quedat cap cèlu·la cancerosa fem tractament per prevenir").

Que li sembla bé que el resultat de la biopsia continuï al calaix de "no llegir" ja que el tumor no el tinc, i la informació que té és la que els resulta útil a ells i no a mi.

Que no hem de fer cap prova més de moment.

Que és normal que la ferida alguns dies em fagi mal.

Que és normal que em preocupi per si pot haver alguna cosa a l'altre pit (que també en fa mal a dies) però que no hi ha res.

Que és normal que necessiti tornar a sentir aquestes paraules.

Que després de la quimio ens veurem cada tres mesos, que la radio acostuma a durar unes 7 setmanes i que després ja vindran les proves necessaries de control. 

Que a la revisió de l'any tot sortirà bé!

Que sí, que el tractament es fa llarg, que és pesat, que hi ha dies de tot però, que el cansament que tinc ara no millorarà fins que acabi, vaja, que "es lo que hay".

Ja us podeu imaginar que "calculín" no em va dir tot això per iniciativa pròpia però tampoc el vaig amenaçar ni res.

Ahir no tenia analítica i com que no tinc cap altre símptoma a part del cansament, el mal humor, la plorera i l'insomi, apa! a fer el tractament!

Vaig sortir de la consulta millor de com havia entrat.

A l'hospital de dia em van avisar que anaven de bòlid i que potser estaria més estona però va ser el dia que se'm va passar més ràpid, anavem una mica estressades i amb el coet al cul!

Vaig posar la tele sense veu i em vaig dedicar a sentir les històries dels meus companys de box, visites d'urgència. 

I allí sola vaig tornar a plorar.

Us faig un resum: senyor que viu sol a Sants, que ja no és pacient d'oncologia però que no sabia on anar a visitar-se, sense família, sense sortir de casa perquè no pot caminar. Anava acompanyat per uns amics, que pel que vaig entendre havíen sigut companys de feina, ell era el jefe. 

La doctora els va dir que havia d'ingressar i que trucarien a l'assitent social del barri per pensar en un recurs de mitja estada. Els va demanar als amics si ells es podien implicar en el procès i van acceptar deseguida.

A ell li costava acceptar el recolçament i idees que li proposaven els seus amics i la senyora l'intentava convèncer.

Ella li recordava que quan havia nascut el seu nen ell sempre li havia permès modificar l'horari, que mai li havia fet una mala cara quan el nen estava malalt, que quan els seus pares es van fer grans i va tornar a necessitar sortir de la feina o agafar-se un dia ell li va tornar a respectar i que ara ella no estava allí per tornar-li res però que volia estar al seu costat.

Jo plorava i pensava que tot i que molts cops ens volen fer pensar que la gent és dolenta, que el sistema sanitari no funciona bé, que la gent només pensa amb ella, que estem tots cremats, que estem cada cop més aïllats, que no hi ha recursos, no és veritat! No ho és i no us ho cregueu!

Busqueu persones com aquestes al vostre costat, treballeu per a que hi siguin, cuideu-les si ja les teniu, i les que no us aportin res bo o us facin mal, aparqueu-les i ja vereu que feu amb elles!

Ahir una amiga va penjar això al facebook,

Te proponemos una actividad para realizar durante todo el 2013, para que cuando termine puedas recordar todos esos instantes por los que dar gracias. ¿Te apuntas a hacerlo?


Este año seguro vendrá cargado de risas, luz, amor, paz y felicidad, lo único que en ocasiones los problemas y preocupaciones nos impiden ver este lado luminoso. 


Coge un frasco vacío ¡bien grande!. Según va pasando el año escribe todas las cosas bonitas que te ocurran e introdúcelas en el frasco. El 31 de diciembre de 2013 abre el frasco y recuerda todas las cosas maravillosas que te sucedieron durante el año. Seguro que has olvidado alguna y leerlas te las vuelve a traer a la memoria. Gracias a Apuesta por tu planeta por proponer este precioso ejercicio.
   Foto: Te proponemos una actividad para realizar durante todo el 2013, para que cuando termine puedas recordar todos esos instantes por los que dar gracias. ¿Te apuntas a hacerlo?

Este año seguro vendrá cargado de risas, luz, amor, paz y felicidad, lo único que en ocasiones los problemas y preocupaciones nos impiden ver este lado luminoso. 

Coge un frasco vacío ¡bien grande!. Según va pasando el año escribe todas las cosas bonitas que te ocurran e introdúcelas en el frasco. El 31 de diciembre de 2013 abre el frasco y recuerda todas las cosas maravillosas que te sucedieron durante el año. Seguro que has olvidado alguna y leerlas te las vuelve a traer a la memoria. 

Gracias a Apuesta por tu planeta por proponer este precioso ejercicio.


Crec que jo avui començaré i escriuré que ahir Elena, com quasi cada setmana, quan veu el pegat que em possen al port-a-cath, em mira i diu "mama, pupa!" i em fa un petó, i jo li dic que no em fa mal, i ella riu!

Us desitjo que el 2013 estigue ple de coses bones per a tots, busqueu-les, recordeu-les i gaudiu de totes elles, jo intentaré fer-ho!!!

I salut, salut per a tots!!!!!!!!!!!!!!!!

12 comentaris:

  1. Et llig i recorde tantes coses... ELs reixos ahir hem vam portat la fi del meu tractament, l'ultima sessio de radioterapia.
    Demá mateixa busque un pot per poder guardar totes les coses bones que hem donarà 2013, ara ja tinc un paper que escriure:
    "la fi del meu tractament i les meues amigues esperant-me amb una festa quan vaig arribar al poble".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cèlia! moltes felicitats per haver acabat el tractament! jo en tinc unes ganes! d'on ets? t'enviaré un correu i xarrem una estona no? i que enrotllades les teves amigues, devies etsar molt contenta! besitos!

      Elimina
  2. Preciosa!!! Lo del mal humor... Buuuufffff!!! Jo ho portava fatal, perquè tenia una mala ostia tot el dia que no me la treia amb res... A més, de vegades començava a cridar sense motiu... però passarà...
    Pujada de pes, insomni... tot igual!
    I els cabells, doncs si et dic, a mi no em van caure i continuaven creixent!!!!!!! Tenia la pelusilla tipus kiwi, i sí que em vaig afeitar un parell de vegades perquè sortis més fort, però no va tornar a caure!!!!
    Un petonet bonica i ànims!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Ja recordo que ho vas dir això del mal humor, o mal caràcter diria en el meu cas. Crec que el cabell no em caurà, punxa una mica i tot. Jo no me'l raparé crec. A veure quan ens veiem, encar que sigui al punt de quedada del teu cole!

    ResponElimina
  4. HOLA MARTA! PUES TE CUENTO QUE YO CASI TERMINANDO LAS 12 DE TAXOL, ME FALTAN 3 Y EL 22 DE ENERO EMPIEZO RADIO.
    A MI ME CRECIÒ UNA PELUSILLA FINITA, DÈBIL QUE RAPÈ Y VOLVIÒ A CRECER DE LA MISMA FORMA, PERO NO ME LO RAPO MÀS!!!!!!
    HE SUBIDO CASI 10 KGS, LAS CEJAS NO EXISTEN Y PESTAÑAS CASI NADA TAMBIÈN.
    CON ESTAS ÙLTIMAS DE TAXOL ME SIENTO UN POCO MÀS CANSADA, SE ME ADORMECEN DE A RATOS DEDOS DE MANOS Y PIES Y DE PÈSIMO HUMOR!!!!
    BUENO ESPERO QUE EL TIEMPO PASE RÀPIDO PARA TODAS Y TE MANDO UN BESO ENORME!

    ResponElimina
  5. Hola Marcela, ahora ya sé quién eres! ya estás terminando, que bien, yo hoy la 6 de 12, me llevas un poco de ventaja. Que ganas de terminar verdad? yo con cejas, pelo cada día más como tu y un dolor muscular y articular increible. Pero ya queda menos para la radio. Empiezas enseguida tu no? yo no lo sé todavía. Encantada y estamos en contacto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta: me has visto por el facebook? si he visto comentario tuyo en mi foto ja ja.si quieres te agrego de amiga.
      Bueno he abierto tu blog hoy y leido tu mensaje, ayer viernes hice mi 11 de Taxol, y si Dios quiere viernes 1 de Febrero es la ùltima quimio!
      Radio comencè el 22 de enero, todos los dias de lunes a viernes, salvo feriados y sàbados y domingos no.
      Si las cejas empiezan como a salir y cuando me dan el chute caen nuevamente, el pelo sigue creciendo pero despacio,las pestañas ya casi no existen y ni hablar de lo gorda que estoy! si me miro en el espejo y no me reconozco ja ja, la ropa casi ya no me entra!
      Bueno ya veràs tu como el tiempo pasa tambièn para ti y prontito terminas tambièn todo!
      Cuentame despuès cuando empiezas radio, que como dice Mei, no es nada a comparaciòn de las quimios y en 10 minutitos te lo aplican y a casa!
      Te mando un beso enorme y seguimos luchando guapa!Marce.

      Elimina
  6. Marta! Ya estás en la recta final!! Y puedes estar contenta con todas las cosas buenas que te ha dicho tu médico, te entiendo, a veces necesitamos oírlo otra vez, piensa que los médicos no se mojan, y si te dice eso es xq claro que ya no tienes cáncer!! A ver si nos entra en la cabeza que es posible que no tengamos ni una célula mala en el cuerpo, hay que convencerse de que esto nunca nunca nos va a volver a pasar!! Pronto pelusilla se convertirá en melenaza! Un beso enorme!!

    ResponElimina
  7. Xicas,que Bien leeros...cuanta ayuda dais...no dejeis de sscribir .Yo voy por la sexta de fácil y luego operacion...besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sexta de fácil? taxol quieres decir? je je je je

      Elimina
    2. Sii disculpa el corrector del móvil..jaja...taxol

      Elimina
    3. Si me lo permitiis os voy a contar mi história por. si a alguna os sirve.A mi madre hace 34 ańos lê diagnosticaron câncer de ovario,por desgracia la medicina de aquel entonces no era la de ahora,a mi hermana hace doce lo mismo y ahi está luchando...con lo de ella saltaron las alertas en la familia y me hice. el análisis de adn y salio nuestra predisposicion para desarrollar câncer de ovario y mama.Los medicos me recomendaron extirpacion de ovarios y mamas,en aquel entonces tênis 37años y dos hijos,decidi hacerme lo primero y esperar a temer cincuenta para. lo segundo,ahora tengo 48....casi.....mala suerte.durante estos años mis controles ginecologicos han sido cuatrimestrales muy frecuentes,en la revision de octubre la gine me palpo bulto de 11mm...en la mamografia no salia nada y en la ecografia si,,me mandaronlá biopsia.Yo no recuerdo prueba mas desagradable y allí vieron un ganglio inflamado y Ya lo vi claro,como dice marta lo peor es está etapa del diagnóstico.En mi caso pedi dos opiniones y las dos coincidieron,prumero quimio y después operacion.Al princípio lleve mal que no me operarán por que me fastidiaba tener el tumor ahi,era como tener un alien...pero cuando el oncologo que me encanta,es muy agradable y se agradece en estas circunstâncias,me explico que asi en mi caso se veia lá eficácia de la quimio por que si se reduce o desaparece eso significa que si hay alguna. célula que ni aparece en el Pet tac por ahi tambien lá está matando,asi que empece con las cuatro deAC,con lá primera creo que tuve todos los efectos ...jaja,luego las otras,el primer dia estaba Bien y los cuatro siguientes con náuseas y a base de. calditos...y ahora llevo cinco de taxol y bastante Bien ,las náuseas desaparecieron,quizas ahora empiezo a notar lá fatiga al subir escaleras y flexionar rodillas,lo de los pinchazos tanto con lá ac como el taxol estan ahi y sorpresa empieza a crecer el pelo,lo que sicologicamente ayuda porque significa que poço a poco los objetivos se van cumpliendo.S e me olvidaba comentar que por supuesto el primer dia de las quimios una vá temerosa de que vá a pasar y como lê van a sentar,pero recomiendo ir optimista y positiva...esto es un proceso largo para las personas que somos activas es un aprendizaje a tener paciência,yo me marque etapas trimesteales y objetivos.Ahora estoy en la segunda etapa y mi objetivo Ya es lá operacion.Volviendo a que me está creciendo el pelo,no se lo que durará o si se volvera a caer pero me encanta esa cabecita sómbreada...jaja..todavia mantengo cejas y pestañas y una maravillosa peluca que me permite hacer una vida normal,.Ah por cierto el tumor desaparecio con lá ac y el ganglio vá disminuyendo aparentemente...Me gustaria que si alguna se ha operado de los dos pechos con reconstruccion con espansores me contará lá experiencia.egprba@terra.es......y muchos besos y animos

      Elimina