Mai m’han agradat els meus
pits… m’ha costat trobar sostenidors que m’afavorissin i mai m’he atrevit a fer
topless, el tipus tampoc acompanya gaire…
Quan em vaig quedar
embarrassada tenia molt clar que volia donar de mamar a la meva filla, em feia
molta il·lusió.
I
Elena va mamar fins quasi els 15 mesos.
Aquells pits que no
m’agradaven van passar a ser l’aliment, consol i amor per a la meva estimada
xiqueta. M’encantava donar-li de mamar, fos on fos i davant de qui fos, i
aquells pits que abans veia lletjos eren una altra cosa! Si fos per mi ella
hauria mamat molt més temps però va deixar de fer-ho a poc a poc. El procès el
vam viure de manera natural, gradual, deixava i tornava fins que un dia ja no
en va voler més.
El tumor ja hi era; he
sentit a dir que és possible que ells notin que al pit hi ha alguna cosa, un
sabor diferent, alguna cosa que abans no hi era, no ho sé… jo no havia notat
res.
Aquest juliol tenia la
revisió amb un ginecòleg (no la meva ginecòloga ja que havia deixat de
treballar per la meva mútua) i aquell senyor que em tocava els pits per primer cop
va trobar un “nòdul benigne, en una mama jove, fibrosa i que fins fa poc estava
produint llet” i em va enviar a fer una eco per protocol.
Una setmana després em
feia l'ecografia, biòpsia al mateix moment i mamografia al dia següent i “demana
hora amb patologia mamària, és el protocol” .
Tinc un document fet amb
totes les dates i proves que m’he fet però ja no em resulta útil, ara estic en
un altre moment i em ve de gust parlar d’altres coses.
Hi torno. A la mamo, on jo
pensava que tot es veuria clar, es veien microcalcificacions mamàries a la
mamella esquerra, i a l’informe s’indicava risc 0.
Això em va sobtar i he
pensat molt amb què hauria passat si només m’haguessin fet una mamografia.
Sí, ja sé que és millor no
pensar-hi, també és veritat que desconec el protocol que es fa servir un cop es
palpa alguna cosa i diria que les proves mai són 100% diagnòstiques, o fiables,
no sé com dir-ho.
Recordo quan el Sr. camiller em va venir a buscar a la primera operació i jo en sortir de l’habitació
plorava (per cert, ploreu sempre al quiròfan, algú vindrà amb droga i en uns segons ni ganes de plorar ni res!!! el Sr. camiller em va dir que al seu torn no
es podia plorar i em va fer riure! em va dir que plores, que es passava molt malament i que plorés, però
que tot aniria bé. Em va explicar que ell també havia tingut un càncer de mama, i
que allí estava, portant-me a mi al quiròfan 6 anys després.
I torno als meus pits. Són
igual de lletjos que abans però han portat una marxa!!!! me’ls ha tocat tothom!
era arribar a l’hospital i pensar, "em trec el pit ja o què? toca toca!!!" a més,
se’m va obrir la ferida a les tres setmanes i a quiròfan per tornar a cosir
després de tres dies de cures, un desastre…
En tres mesos he passat
per dues plantes d’ingrès a la Quirón (la 3a i la 5a), la -1 (medicina
nuclear, proves i urgències), la 1a (ginecologia i cardiologia), la 2a
(Institut Baselga), la 4a (fertilitat i cirurgia), la -2 (quiròfans). Quantes persones m’han vist les mamelles? Més que si hagués fet topless
a la platja tot l’estiu! i no voldria deixar-me a la Merceria Carmen del carrer
de Sants!!!
Gràcies a que abans ja no
eren gran cosa han quedat prou bé. La cicatriu té uns 5 centímetres (la primera
es veia més fineta i curta) i el pit està enfonsat. Amb sostenidors la
diferència entre un i l’altre no es nota.
Però
continuaré sense ensenyar els pits fóra de l’hospital!
A l’aixella tinc la del
gangli sentinella, i la del port-a-cath és més lletjota però quan les miro i penso
amb tot el que he patit... i no físicament…
Ara
no em molesten.
Ah! i no em puc oblidar
dels meus estimats mefix, esparadrat, punts de paper i altres materials que
m’han deixat unes taques a la pell precioses... Estic pensant seriosament en
comprar un “rodillo” de pintor i uns 10 litres de rosa mosqueta. La Dra Wen hi confia molt amb aquest oli (acupuntora que es mereix un capítol especial).
El meus pits porten el record de tots els professionals que me les han vist i tocat i tots han estat
molt especials. Els he dit cada animalada... he fet cada numeret... Diria que
algú ha tingut por i tot! El Dr. Romero crec que és qui més m’ha “patit”, però
clar, ell s’ho mereixia, una cosida de mamella i un port-a-cath el mateix dia!
I
AMB TOT AIXÒ VULL DIR ....
Que el que em tocaven
primer no eren els meus pits si no un malparit tumor del que hem vaig despedir
amb la maneta mentre el veia a
pantalla de l’ecograf. Bye Bye!!
Que
aneu a les revisions, i us toqueu, i si no ho teniu clar insistiu.
Que tinc pendent donar-li
les gràcies al Dr.Rost per haver fet la seva feina.
Que hi ha coses que
canvien, i altres que no, i altres que només una mica.
Que la droga de quiròfan
em senta molt bé (entres plorant i de cop agafaries una bata verda i
començaries a fer feina!!).
Que vull donar les gràcies a tots els
profesionals de la Quirón, per agafar-me la mà, mirar-me a la cara i
preguntar-me “com estàs avui guapa?” abans de mirar-me la mamella, of course!
Que els meus pits estan a
la disposició dels professionals per a que confirmin que tot està bé!
Que al cap no tinc cap cicatriu de cap pedrada, i sóc de poble i tremenda.
Que qui sap si d’aquí uns
anys (molts penso ara...) aquests pits tornaran a donar de mamar a una criatura...
Que
el 19 d'octubre és el dia Mundial del Càncer de Pit
ja tens una seguidora nova!!! :-) molts petons.. que sapigues que m'he pixat de riure amb les teves ocurrencies!!el dissabte et recomano una cosa dels comentaris....
ResponEliminaSí Anna, recomana recomana, tu ets tota uns experta!
ResponEliminaGuapa!! Jo també he perdut el compte de quants m'han vist les tetes!!! Jijijijiji!!!
ResponEliminaI la pastilleta d'abans d'anar a quirofan, a mi em va xiflar! Visca e Valium!! Un petonet enorme i ens veiem demà!!
Estic amb la rebe, la pasti a sota la llengua d'abans d'entrar al quiròfan es una passada, té superpoders, però no diuen que les drogues són dolentes, doncs aquesta estava de conya!!!!!!!
ResponEliminapastilleta? no voldria ser més "drogas" que ningú però a mi m'ho possaven per vena, un lleu mareig i ohhhh..... ja averiguaré què és... he he he he he he
EliminaQue bona que eres!!
ResponEliminaGran idea fer este blog...això demostra el grau que tens de moral...enooorme!!
..i osti...jo les vegades que he entrat a quiròfan no m'han donat pastilletes d'estes...vaig a reclamar-les...jeje!!
Et devien vore molt seré Ramon!
ResponEliminaHola Marta!!! Me apunto tu blog ;). Mis pechos también han sido sobeteados y requetoqueados! Y menos mal!! Ya tienes una seguidora más, aunque no hablo catalán, he tirado de traductor ;). Un besote!! Mei
ResponEliminaJa tens un altra seguidora més, m'ha agradat molt.
ResponEliminaContinua així i arribaras abans del que ets penses a la meta. Estic segura.
Besets
gràcies guapa!
EliminaHola, no tienes puesto lo de seguidores del blog. Ponlo anda, que es más fácil hacerse fan!!!
ResponEliminaBss con neupogen