"Lo que es eso sólo lo sabe quién lo ha pasao..."

La meva amiga Inma va trigar una mica a explicar-li a la seva mare que m’havien  trobat un tumor al pit. Ella de jove havia patit un càncer d’ovaris i la seva filla sabia que la notícia per a ella no sería tansols això. 

Li va explicar passejant pel poble i la reacció d’ella va ser continuar parlant de si "el pollo en este súper es más bueno que en el otro”. Una estona després, la meva amiga li va dir “mamá, no sabía como decirte lo de Marta y no has dicho nada...”. La seva mare enfurismada li va dir “que voy a decir? No me lo puedo quitar de la cabeza, ¿que te piensas?  eso es muy duro, lo que es eso solo lo sabe quién lo ha pasao!”.

Ens vam veure als cap d’unes setmanes; un càncer diferent, un tractament diferent, 20 anys enrera, però els mateixos sentiments... la por, el patiment per les filles i la seva família, el no poder parlar-ne, la necessitat de fer-se forta i tirar endavant i el poder o no compartir-ho. 

En aquella conversa em va dir que ella mai havia pogut parlar-ne amb la seva filla en aquell moment (tenia 15 anys), ni després; “mira, ahora es la primera vez que hablo con ella de esto, no podia, me dolía tanto” (pero no la mirava). Havia participat en algun taller o grup i havia pogut parlar-ne.

Jo des d’un inici vaig tenir la necessitat de saber-ho tot sobre el meu tumor, sobre les estadístiques, opinions sobre la clínica on em tracten i tot això a traves d’internet clar! i em va fer molt de mal...

Vaig decidir no mirar res més per internet, però ingressada per la ferida de la mama (sí, es va obrir a les tres setmanes!) vaig permetre’m el luxe de buscar al google: "blog cáncer de mama" i van canviar moltes coses al meu cap, o les he anat ubicant millor. 

I del primer blog “Una sonrisa y mil pañuelos” d’Ainara Trigueros, anava a un altre i cada cop em sentia, com em va dir un dia monstre gran, “una vulgar malalta de càncer!!!!!!! Ni de càncer, perque ja no el tens!!! Unes paraules tant dures que m'han anat molt bé!

I des de llavors ha sigut un no parar. Elles no em coneixen però per a mi són part del meu dia a dia i llegir-les m’ajuda tant!

Gràcies Clara,  Eva, Mei, Yolanda, Una más del batallón, Isaura, a totes!!!!!

I sobretot a Rebe.

Life in pink va contestar de seguida al correu que li vaig enviar des de l’hospital i jo només podia plorar... Li havia demanat ajuda, i s’hi va llençar de cap. Han estat uns quants missatges i mails, “lo que es eso solo lo sabe quién lo ha pasao”. 

No puc donar-li les gràcies (no em deixa, manies que es veu que té!!) però algú que es passeja amb el cap pelat i amb un somriure com el d'ella ha de ser especial. Bé, quan la conegui ja us diré però diria que no m’equivoco.

Gràcies a totes! 

Oncobloguers, oncolocas, oncochungas o com vulgueu però noies, us vaig seguint la pista!!