dijous, 30 de maig de 2013

28 sessions de radioteràpia.

He entrat al vestuari núm 1 avui
m'he despullat com tots els dies
i m'he posat la bata de paper de color blau (d´aquelles que quan te la treus t'enrampa...)
he dit a l'infermer que ploraria
m'han situat a la màquina amb la postura correcta
he girat el cap
he tornat a pensar que els hauria de dir que la placa del sostre per on durt l'aire en pocs dies s'ha posat més negra...
la maquineta ha fet la seva feina
ha pitat tres cops seguits i he sentit com la infermera obria la porta
he tornat el meu cap al lloc
i he començat a plorar!

Així ha estat la meva 28ena sessió de radioteràpia.

28 dies que són quasi 7 setmanes
cansament sel·lectiu
crema i crema i més crema
i al final m'he cremat
i una altra crema
i ja tinc el tercer tractament fet
i ningú em guanya a mamella morena!

L'Ainara Trigueros al seu blog explica perfectament què és això de la radiotèrapia. 

Estic cansada de sentir-me malalta sense estar-ho, de tenir por, de relacionar qualsevol cosa amb malaltia, de queixar-me, de fer el pena, estic cansada dels tractaments, de fer patir a la família, de que la pesada de la mútua em truqui i em doni consells, i sobretot d'anar a buscar la baixa cada divendres a l'ambulatori, això em supera d'una manera!!!!!!

L'altre dia vaig llegir un doctor que opinava que moltes de les dones que havien passat per un càncer de mama com jo,  els costava molt deixar de sentir-se com a malaltes de càncer quan ja no ho eren, i crec que a mi em passa una mica això.

És difícil oblidar-se del càncer quan estàs just acabant els tractaments més durs i et diuen que has de prendre unes pastilles durant 5 anys, cada dia a la mateixa hora (millor no us explico els efectes secundaris...), que durant dos anys cada 28 dies et punxaran a la panxa per eliminar-te la regla i entraràs de ple a la menopausa amb 35 anys, que tindràs visita amb l'oncòleg cada tres mesos durant dos anys (i després cada quatre mesos! oh! quin descans....), també et visitarà el ginecòleg cada tres mesos, un cop l'any et faran les "proves", el radiòleg també clar... i no sé si em donaran també hora per visitar als ovulets congelats o què! 

Ahhhhhhhhhhhhh!!!!!!! Encara es fa cua a l'ambulatori per demanar receptes? No sé com va jo això, que mai he estat malalta! 

Jo era de les que deien que a mi em controlessin quant més millor però ara penso que em fa una peresa increible... i encara sort que a la privada les visites són a la tarda perque si hagués de recuperar les hores a la feina no sé com ho faria!

Avui una amiga m'ha fet pensar amb una cosa.

Crec que el càncer no m'ha fet cambiar tant com jo em pensava, que he après coses sí, però no sé si tant. 

L'enamorament passa i queda l'amor, o arriba el desamor, doncs potser seria una mica com això.

O potser és que torno a ser la mateixa Marta que era abans, una mica tunejada per dins i per fora, però la mateixa, i potser això és bo.

El que sí he necessitat amb urgència és una agenda, i ja la tinc, i el primer que apuntaré és "Fes el possible per no sentir-te malalta, oblida la por, no et queixis tant pesada, viu i aprofita tot el que tens petarda!!!!"

Per cert, no sabeu el difícil que és trobar una agenda ara! Què passa, que la gent no pot començar a organitzar-se o a oblidar les coses al mes de maig? 

I avui és inevitable desitjar-li el millor a una dona que conec i que també l'han operat d'un tumor al pit.

Ànim guapa!